// VA BIEN PARA LOS ACENTOS DE LA BASE DE DATOS. PERO LOS ACENTOS EN TEXTO VAN MAL.
  Empreses del Maresme Anuncis gratu´ts Suggerir 19:15 - 22.10  Enviar un missatge al responsable del Portal    

    Maresme Empreses de serveis a MATARË Empreses de oci a MATARË Empreses de la llar en a MATARË
 POBLACIONS DEL MARESME
  Alella
  Arenys de Mar
  Arenys de Munt
  Argentona
  Cabrera de Mar
  Cabrils
  Caldes d Estrac
  Calella
  Canet de Mar
  Dosrius
  Malgrat de Mar
  Masnou (El)
  Matarˇ
  Montgat
  Orrius
  Palafolls
  Pineda de Mar
  PremiÓ de Dalt
  PremiÓ de Mar
  Sant Andreu de Llavaneres
  Sant CebriÓ de Vallalta
  Sant Iscle de Vallalta
  Sant Pol de Mar
  Sant Vicenš de Montalt
  Santa Susanna
  TeiÓ
  Tiana
  Tordera
  Vilassar de Dalt
  Vilassar de Mar


  Dades d'interŔs de MATARË

Escudo de MATARËSituaciˇ de MATARË
Ens trobem davant la capital del Maresme. Ben arran del mar, al bell mig de la comarca, Matarˇ s'eixampla entre el Passeig MarÝtim, amb una fašana-zona ajardinada propera a la platja- ocupada pel port i les amples platges del Varador, i el Parc Forestal que hi ha a la ciutat. TambÚ a l┤alšada del port, comenša la platja del Callao i hi arriben les aigŘes de la Riera de sant Simˇ. Quan acaba Cabrera s'inicia Matarˇ amb un seguit d┤Alzinars i brolles que no deixem de veure fins que ens trobem amb Sant Andreu de Llavaneres de cara. La Rambla Ús forša coneguda degut als comeršos que hi ha. GrÓcies a la Plaša Santa Anna que enllaša aquesta amb la Riera, avui podem localitzar un dels punts nuclears de la ciutat. El casc antic es correspon amb la zona emmurallada de mitjans del 1500 que trobem al voltant de Santa Maria, basÝlica de temps heroics.

Poblaciˇ i activitat econ˛mica
Matarˇ disposa d┤un gran nombre d'habitants. Des de fa molts anys, de que va comenšar a industrialitzar-se, Ús centre residencial inveterat on l┤activitat agrÝcola-hortalisses: pebrots, mongetes i col-, no ha deixat de tenir un gran protagonisme. L'horta de Matarˇ encara conserva les seves caracterÝstiques malgrat l┤intens desenvolupament urbÓ de la ciutat. Cal dir, per˛, que tÚ altres activitats econ˛miques com ara la industria textil-gŔnere de punt-, que Ús la principal. TambÚ n'hi ha d┤Altres, com la de construcciˇ naval, la quÝmica... etc, per˛ en tot cas, no sˇn ni molt menys tan influents com les altres. ╔s rellevant saber que anualment, des de ja fa uns anys, es celebren actes com la Fira Comercial que ens permeten conŔixer i alhora apropar-nos al sector terciari dedicat als serveis.

Hist˛ria
En un principi hi havia la ciutat d┤iluro, la Iluro IbŔrica de Burriac. MÚs endavant, la Matarˇ romana (nascuda entre dues rieres) va anar creixent i convertint-se en zona de afluŔncia de molts pescadors i mariners. Cap al s.III d.c. els grans terratinents van abandonar les ciutats i van traslladar-se a viles d┤Aquest caire (sumptuoses, amb paviments de mosaic, jardins interiors... etc). La vila va seguir habitada fins l''Edat Mitja. MÚs tard, sobre les runes (s.XVI)s'hi aixecava la torre de la famÝlia Llauder. Els afores del que en els seus temps era Iluro amb la vila de Torre Llauder-mansiˇ rural dedicada a l┤el.laboraciˇ, envasat i exportaciˇ de vi, prop de la porta Laietana- han estat modificats darrerament i les runes que es conserven es troben en un altre recinte. L'any 1780, ja amb les drassanes fetes, es va establir l┤escola nÓutica. Els pescadors mataronins van convertir-se en experts i alguns van tenir l'honor de participar en la fundaciˇ de l┤illa Cristina a Huelva. Matarˇ era llavors la capital de la provÝncia marÝtima que naixia a Montgat i arribava fins Tossa de mar. El comerš colonial, la construcciˇ de velers, l┤exportaciˇ de vins i les primeres manufactures tŔxtils van dur Matarˇ a l┤apogeu durant el segle XVIII. Cal dir, per˛ que les epidŔmies i les plagues de filoxera(1854 i 1888) van arru´nar gran part dels cultius-molts de patata primaverenca- que hi havia i Matarˇ va tornar a tenir una mirada trista fixada en el que poguÚs venir mÚs endavant. La instalĽlaciˇ de la via de ferrocarril que comunicava Barcelona amb Matarˇ l┤any 1848 i el fort creixement que es va donar en el sector tŔxtil van ajudar a que l┤optimisme dels qui estimaven Matarˇ pugÚs considerablement.

Nomenclatura
El nom de Matarˇ procedeix d┤una antiga torre de defensa anomenada Torre de Mata; gran masia fortificada que s'alšava sobre el Turˇ d┤onofre Arnau.

Monuments i curiositats
Tant la BasÝlica de Santa Maria (s.Xv-XVII), com la Casa de la Ciutat (s.XVII), l┤esglÚsia de sant Josep (XVI-XVII) i el Convent dels Caputxins (s.XVIII) sˇn destacades quan anomenem els monuments hist˛rics de Matarˇ mÚs ben conservats. Pel que fa a les masies, no hem d┤oblidar Cal Palauet, Cal Tria i Turˇ d┤onofre Arnau i Cal Cabanyes i la famosa casa de Cal GarÝ, obra de Puig i Cadafalch. A mÚs a mÚs, Matarˇ compta tambÚ amb tres ermites, St. Miquel de mata, Sant Simˇ i Sant MartÝ de mata i una capella romÓnica: Mare de DÚu del Viver. Curiositats no manquen quan s'ha de descriure Matarˇ i tot all˛ que la caracteritza. Les fonts-Burriac, Sant DomŔnec, CiarÓ i Ballot-, els museus-el del cÓntir i el de puntes de coixÝ- i restes arqueol˛giques de temps romans ajuden alhorad┤evidenciar la ciutat. Per ˙ltim, cal esmentar el port, que disposa de mÚs de mil amarres.

Festas de MATARË
Febrer
Fira de l'arbre, la planta i la flor

8 de Maig
Romiatge de Sant Miquel de Mata

11 de Maig
Fira de Sant Ponš

Pasqua Granada
Fira de Matarˇ

27 de Juliol
Les SANTES Juliana i Semproniana

28 d'Octubre
Romiatge de Sant Simˇ

Diumenge mÚs proper a l'1 1 de Novembre
Romiatge de Sant Miquel de Mata

Dates nadalenques
Fira de Nadal

. . .
Escut de MATARË

Escudo de MATARË
FITXA T╚CNICA
Nom: Matarˇ
SuperfÝcie: 22,57 Km2
Altitud: 28,00 metros
CP: 08301 08302 08303 08304
Habitants: 106.358
Web: www.mataro.cat/web/portal/ca/index.html
TEL╚FONS ┌TILS
Bombers 937.961.080
Bombers (provincial) 85
C.A.P. 937.579.408
Consorci Sanitari 937.582.800
Creu Roja 937.579.393
Guardia Civil 937.963.412
Hospital Sant Jaume 937.964.141
Informaciˇ Ajuntament 937.582.121
Policia Municipal 92
Policia Nacional 91
ORGANISMES OFICIALS
Ajuntament
La Riera, 48
Tel. 937.582.100
Consell Comarcal
Plaša Miquel Biada, s/n
Tel. 937.573.003
Alianša Mataronina
Bonaire, 25
Tel. 937.903.258
Biblioteca de la Caixa Laitena
Santa Teresa, 63
Tel. 937.901.289
Clos Arquol˛gic Torre Llauder
Av. Roma, s/n
Tel. 937.981.858
Museu-Arxiu de Santa Maria de Matarˇ
Beata Maria, 3
Tel. 937.901.528
Museu Comarcal del Maresme
El Carrerˇ, 17-19
Tel. 937.582.401
Ir a pßgina principal AvÝs legal ~ Protecciˇ de dades ~ COOKIS ~ Made by CHIP S.L.
Les cookies ens permeten oferir-li els nostres serveis amb normalitat.
En utilitzar nostra web, vostŔ consent l'˙s de cookies..