 |
| Dades d'interès de ARGENTONA | |
 Situació de ARGENTONA
Argentona es troba situada a la part de la Serralada Litoral que es troba amb la vall de la Riera d´Argentona. La riera rep diverses torrenteres des que s'inicia, com la de Riudameia, la de Clarà o el torrent dels Cirers.
No es tracta d´un terme municipal gaire auster alhora d´Abarcar urbanitzacions, doncs un bon nombre de masies i diverses barriades com sant Jaume de Treià, el Puig, el Cros, Lledó i altres, s'agreguen al municipi.
Amb Mataró a llevant i Òrrius a ponent, Argentona s'obre camí.
Població i activitat econòmica
Fins fa relativament poc, podríem dir que l´economia argentonina es basava balafiament en l´agricultura. El conreu bàsic era la vinya, que ocupava gairebé tot el terme. Els garrofers i altres productes, també formaven part de la producció, però amb tant d'èntasi.
Degut a les epidèmies diverses i la plaga de la fil•loxera, a finals del XIX, Argentona va veure fracassat el seu projecte agrari.
Més tard, la creació del polígon industrial del Cros on principalment les activitats que s'hi duen a terme són el tèxtil, el metal•lúrgic i el químic, va ajudar a recuperar el municipi.
La vila, també s'ha vist afavorida per l´important increment residencial que s'ha donat darrerament degut a la seva funció com 'ciutat-dormitori', i també perquè té fama gràcies a les aigües medicinals. Molts mataronins han fugit cap a Argentona degut a la congestió industrial, per gaudir d´una vida més sana i tranquil.la.
Història
El primer nucli dels pobles es va formar a la cruïlla del Camí dels Contrabandistes, el Camí de Granollers i el de Burriac.
La referència més antiga del lloc és la de l´església de Sant Martí, prop del riu d´Argentona, documentada el 878, i derruïda l´any 1315 tot i que existiren runes a la masia de Cal Martí de la Pujada.
Poc a poc, la població s'anà estructurant al voltant de l´església parroquial i més endavant passar a formar part dels dominis del Castell de Burriac.
Argentona intervingué activament en la resistència d´Algunes poblacions a suportar el joc feudal fins que l´any 1480, Argentona passar a ser Carrer de Barcelona; l´any 1660 aconseguí que la família Desbosc-que havia tingut drets sobre Burriac- renunciés.
Ja cap al segle XVII, l´església parroquial de Sant Julià es substituí per l´edifici que hi ha actualment. Durant el segle XIX, Argentona visqué la Guerra del Francès suportant als carlistes. A la fi del segle, amb la modernització, s'instal•là el gas, el telèfon i el corrent elèctric. També fou important la construcció del pont de pedra (1916), que suprimí el pont que masses vegades la riera s'havia endut.
Nomenclatura
S'entén per 'argent' allò relatiu al metall blanc, preciós, que és utilitzat per a la fabricació de monedes, joies i altres objectes. Possiblement doncs, Argentona se'n derivi.
Monuments i curiositats
Argentona disposa de forces exemples de gòtic tardà que il•lustren la presencia d´Aquest estil a tota la comarca. l´església parroquial de Sant Julià, que fou bastida per Miquel Canut i Peris Absolut amb pedra de Montjuïc, és de planta de creu llatina i té una nau central i dues laterals. Fou restaurada per Puig i Cadafalch a finals del segle XIX i més endavant patí greus perdues degut als bombardeigs del juliol de 1936. (Guerra Civil espanyola). Pel que fa al seguitd´edificis de la zona, cal citar la cada de Puig i Cadafalch, Cal Gol, Cal Galopa i Cal Caramany.
|
| Festas de ARGENTONA |
2º Diumenge de Gener
Festa Major Sant Julià
Mitjans de Maig
Fira comercial i gastronòmica
1er Diumenge de Juny
Festa de les Catifes de Flors
4 d'Agost
Festa Major de Sant Domènec
4, 5 i 6 d'Agost
Festa del Càntir i fira de Ceràmica i Terrissa
. . . | |
|
Escut de ARGENTONA |
  |
| FITXA TÈCNICA |
| Nom: | Argentona |
| Superfície: | 25,22 Km2 |
| Altitud: | 88,00 metros |
| CP: | 08310 |
| Habitants: | 8.676 |
| Web: | www.argentona.cat
|
| TELÈFONS ÚTILS |
| Bombers (provincial) | 85 |
| Consultori Municipal (Argentona centre) | 937.971.901 |
| Consultori Municipal (Veïnat del Cros) | 937.574.752 |
| Creu Roja | 937.971.656 |
| Guàrdia Civil | 937.971.353 |
| Policia Municipal | 937.971.313 |
| ORGANISMES OFICIALS |
Ajuntament
Ramon Par, 1
Tel. 937.970.711
|
Jutjat de Pau
Gran, 61
Tel. 937.971.703
|
Arxiu Històric: Casa de Cultura
Plaça de l´Esglèsia, 9
Tel. 937.560.522
|
Biblioteca Popular de la Caixa Laitena
Gran, 3-5
Tel. 937.971.215
|
|
